Elements de toponimia

Ficas     11Geografia - Lo territòri e las suas particularitats

La toponimia : Qu'ei aquò ?

La toponimia qu'ei ua sciéncia dab la mira d'estudiar l'origina deus noms de lòcs d'un país e de n'explicar lo sens. La micro-toponimia estudia lo nom deus lòcs-dits (bordalats, bòrdas, camins...)

La patronimia, que se ditz tanben antroponimia, qu'estudia lo nom de las personas. Antroponimia e toponimia son fòrça ligadas pr'amor sovent qu'an hargat un nom de lòc en partir d'un nom de familha, e vice-versa.

Que cau notar que daubuns noms de lòcs son pas aisits a descriptar, e sovent nos divèm contentar d'eméter ua ipotèsi d'interpretacion en aténder d'aver enfin ua explicacion definitiva.

Remarcas preliminaras

Los noms de lòcs deu nòste parçan qu'estón formats dens las prumèras lengas coneishudas e parladas en país d'Òc (ligur, ibèr, cèlta o gallés e sustot lo latin), d'autes venguen de mots germanics importats a mesura de las invasions successivas, d'autas neishón a l'epòca romana, deu sègle Vau au sègle Xau.

Aqueths mots se tornèn trobar en occitan, que los prumèrs escriuts ne datan deu sègle Xau. Qu'ei a'n aqueste periòde que se multipliquèn las formacions occitanas que son las mes numerosas e tanben las mes conegudas.

Lo francés qu'ei ua lenga que penetrèc Occitania sonque recentament. E donc, que i a sonca un centenat d'annadas que se harguèn los noms de lòcs en francés (Ex : Bellevue, Jolimont).

Los noms occitans son enqüèra majoritaris per tots los país d'Òc. Que hè donc necèra, ende tot estudi toponimic d'un terrador, ua coneishénça minimau de l'evolucion de la sua istòria e de la sua lenga.

La toponimia ei un utís preciós que nos aufreish ua pièla de rensenhaments sus la natura deu sòu, lo relhèu, la fauna, la flòra, l'exposicion deus terrenhs, las culturas, las manifestacions de l'activitat umana, l'evolucion deus paisatges, l'economia, l'istòria...

Quauquas arrasics o exemples caracteristics

Las mes ancianas arrasics toponimicas son ça'mpar las qui descriven lo paisatge :

1. Arrasics pre-indo-europèas :
 
  • l'aiga :

arrasics que significan "aiga", "arriu"... qu'an nomentat fòrças arrius deus nòstes parçans - Tarn : arrasic TAR + sufixe -NO...

Lo sufixe -ONA = "arriu" que se tròba dens Garona, se torna trobar dens la Drona (Dordonha) e la Droma.

Autas arrasics ende designar l'aiga : SOR / AS / DUR – DOUR (Ador) / AR (Arrats). 

  • la natura deu sòu :

arrasics vengudas deu Mediterranèu :

Arrasics KAL / KAR : "Pèira / Ròca" / QUER - QUIER (Variantas : CHER / CHIER) / CLAP : "Aclapat, pilòc de calhaus" / CALM : "Hautor planèra" / CANT : "La pèira".

  • lo relhèu :

arrasics vengudas de l'Oraloaltaïc o de l'Alpin :

Arrasics  ALP (variantas AUP / ARP) : "Hauta montanha" / PIC / PIT : "Montanha ponchuda" / SARR / SERR : "Montanha alongada / CUC / TUC / TRUC / SUC :  "Montanha arredonida".

Un exemple particular : Garona : Arrasic  GAR : Pèira  +  ONA : Arriu : « Arriu calhavut ».


2. Arrasics indo-europèas - noms comuns d'origina cèlta (o gallesa)

Artiga : terre défrichée / brolh : bosquet / casse, casso : chêne / barta : broussaille / clòt, cròs : creux / cava : grotte /  lauza : ardoise.


3. Noms Latins

Los toponimes d'origina latina son fòrça numerós. Que son mes que tot noms de personas seguits d'un sufixe latin (-anum, -anicum / -one...) o aquitano-roman (-acum) que significan « la proprietat, lo domèni ».

  • Noms en -ac :

sufixe -acos (aquitano-roman -acus) a comptar deu sègle IIau  de la nòsta èra.

  • Noms en -an :

deu sufixe latin -anum.

Marsan : domèni de Martius / Pompinhan (Pompinius) / Cornelhan (Cornelius) / Samatan (Samatius) / Frontinhan...

  • Noms en -us (chafres) e en -ius (noms de familhas : gentilices) :

Aubin (domèni de Albius), Crespin (Crespius)...


4. Noms germanics
  • Noms en -ens deu sufixe germanic -ingos (apartenéncia)

qu'a balhat en occitan -ens, -encs, -enx : Escatalens (de Scatalo). De la medisha origina Brunhens, Nolens, Ramozens, Flamarens, Urdens (Gèrs), Tonens (L & G), Morcencs (Lanas),…

  • Noms comuns germanics qui an balhat toponimes :

bòrda : cabane, ferme / bòsc : bois / garda : défense / sala : résidence  seigneuriale.


5. Noms occitans
  • Lo relhèu :

* Plana, plan : plaine, plateau / sèrra : colline / mòta : butte / mont : mont, hauteur.

* Podium (latin) : hauteur, balherà Puèg, Poi (Gasconha), Poipetit (Gasconha) francizat en Pouypetit...

* Vath (vallée), Malavath, la Valeta, La Riba, Autariba (Auterive) / Coma (Gasconha) : la combe...

  • L'orientacion :

Sorelhat, solan : l'adret (sud) / paguèra : l'ubac (nòrd) / davant : levant (èst) / darrèr : couchant (oèst).

  •     L'aiga :

Aiga : l'eau / buc, buguet : source o ruche / dotz : source / font, hont en Gasconha : source, fontaine / Isla : île - L'Isla de Haut (L'Isle-en-Dodon, en amont sus  Sava), L'Isla de Baish (L'Isle-Jourdain, en avath) / riu, arriu : ruisseau / saut : cascade / varat : fossé.

  • La flòra :

Aubar : saule blanc / barta : terrain couvert de broussailles / casse, casso : chêne / castanhèr : châtaignier / hrèisho : frêne /  mesplèr : nèflier / noguèr : noyer / perèr : poirier / romèc, arromèc : ronce / rosèr, arrosèr : rosier / seuva : forêt / toja : ajonc épineux.

  • La fauna :

Auriòu : loriot / craba : chèvre / hormic, ahromic : fourmi / garia : poule / graulha: grenouille / paloma : pigeon ramier /  vaca : vache / vop : renard...

  • Agricultura, industria :

Coderc : pâture près d'une ferme / erm : désert, lieu inculte / harga : forge / lana : lande / teulèra : tuilerie / vergèr : verger / vinha, vinhau, vit : vignoble.  

  • Los camins, las rotas :

Camin : chemin / carrèra : rue / còsta : côte / estrada : route / horca, horquet : carrefour / peirada : route empierrée / palanca : passerelle / viòt : sentier.

  • L'abitacion :

Barraca, casa, cabana : habitations médiocres / bòrda : ferme / cortada : cour, ferme / ostau, maison : maison / sala : demeure seigneuriale.

Lo latin villa (maison de campanha, bòrda) qu'ei vengut vila / villa (hameau, village) puish au sègle XIIIau, aglomeracions qui an cèrts privilègis. Borg : bourg / barri : faubourg o hameau pròche d'ua aglomeracion / castel, castèth : vilòtas fortificadas a la seguida de la Crotzada contra los Albigés, o de la guèrra de Cent Ans.

  • Titol onorific :

"En" : Monsieur ; "Na" : Madame.


http://www.locongres.org/fr/ressources/toponymes-occitans


Frisa cronologica


Frisa cronologica

Questions

  1. Que semblan meslèu de descríver los noms de lòcs los mes ancians ? Balha quauques exemples d'arrasics.
  2. E coneishes 1 o 2 exemples de toponimes (noms de lòcs) que venguen d'arrasics d'origina indo-europèa ? D'origina latina ?
  3. E saberés tornar trobar la significacion deus noms que seguishen : solan / casso / bòrda / arriu / teulèra ?
  4. E podèm balhar facilament l'origina e la significacion de tots los noms de lòcs ?

Activitats

  1. En partir d'ua carta de Gèrs, relhèva sus un tablèu de 2 colonas los noms deus vilatges e de las vilas que s'acaban per -ac (exemple SIRAC), e puish per -an (exemple MARSELHAN).
  2. Ensaja d'imaginar los noms de personas que correspónen a quauqu'uns d'entre eres. 
Telecargar las responsas

Apregondir en tot s'amusar


Lo penjat
Partatjar sus las rets socialas :

Collège de Samatan Département du Gers ACPPG Comhairle nan Eilean Siar Sgoil an Taobh Siar Comunn na Gàidhlig Gaelscoil Mhíchíl Cíosóg


Erasmus+ Aqueth projècte estoc finançat damb lo sosteng de la comission europèa.